Ser conscient dels riscos i els plans d’autoprotecció

Els plans d’autoprotecció (PAU) no només consideren riscos “típics”, com ara el risc d’incendi. En general, moltes persones pensen en l’incendi com a emergència per excel·lència. Possiblement, sigui pel fet que una llei d’ampli camp d’aplicació, la Ley 31/1995, sobre prevenció de riscos laborals, indica al seu article 20 la necessitat d’indicar les mesures d’evacuació en cas d’incendi. O potser pel fet que qualsevol llicència d’activitats, ha de presentar el document de mesures de protecció davant incendi, segons la Llei 3/2010.

Però què passa amb altres riscos?

Segurament el propietari d’un establiment és conscient de riscos visibles, per exemple si té un magatzem de productes químics al costat, però no tant de la multitud de riscos no evidents pels que es pot veure afectat.

El risc d’inundabilitat és un exemple de risc que moltes vegades no és percebut com a tal. De tant en tant, ens sobten tragèdies causades per inundacions, que avui dia es podrien haver evitat, gràcies a la feina que fan els tècnics competents acreditats en autoprotecció. L’elaboració d’un pla d’autoprotecció (PAU) exigeix una anàlisi i avaluació inicial dels riscos, que inclou riscos naturals, com és el cas del risc d’inundació. Les capes de riscos del Mapa de Protecció Civil de Catalunya, posen a l’abast de tothom la consulta dels riscos sobre qualsevol punt del territori. La informació obtinguda és de gran qualitat, i vital per a la nostra autoprotecció. Per exemple, aquest és el plànol d’inundabilitat del casc urbà d’Agramunt (Riu Sió) amb un període de retorn de 50 anys:


Ara bé, a més dels instruments tècnics que tenim avui dia, els instruments normatius han de sumar esforços per a treballar en sintonia. El Decret 30/2015 sobre autoprotecció, és el nostre instrument. Allà s’indiquen quins establiments han de disposar PAU homologat. Així doncs, faig una crida als municipis per tal que tinguin en compte l’aclariment que fa el Decret 30/2015 en començar l’annex I.B, on diu textualment:

Dins dels límits establerts en les determinacions de l’annex I.B, que tenen el caràcter de mínims, l’òrgan competent municipal, d’ofici o a petició d’una persona interessada, en aplicació de les competències municipals en protecció civil establertes per la legislació de règim local pot, mitjançant una ordenança, ampliar l’afectació dels centres i activitats que, sense estar inclosos a l’epígraf B de l’annex I i que no siguin d’interès per a la protecció civil de Catalunya, presentin un risc significatiu”.


El fet és que encara no es veu una resposta adequada per part dels consistoris, per a incorporar via ordenança les activitats que considerin es troben afectades per PAU (més enllà de les del Decret 30/2015 publicat ja fa mesos). Una bona pauta per a fer els seus llistats, seria fixar-se en l’antic Decret 82/2010. D’aquesta forma, per exemple, es tornarien a considerar com que necessiten PAU obligatori, totes les llars d’infants, o totes les residències de gent gran, i no només les de més de 100 places. Molt important.

Esta entrada fue publicada en Organización de empresa. Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

*


ocho − 4 =

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Protected by WP Anti Spam